Este sitio usa cookies. Si continúas navegando estás aceptando su utilización. Más información

Acción de Greenpeace sobre un barco arrastrero para denunciar la pesca destructiva

Greenpeace pide la prohibición de este tipo de pesca por la destrucción que provoca en los ecosistemas marinos y por el futuro de la pesca artesanal

Reportaje - octubre 17, 2012
Un grupo de activistas de Greenpeace ha denunciado la actividad destructiva del sector del arrastre con una acción pacífica contra un arrastrero frente a la costa de Tarragona. Los activistas, a bordo de embarcaciones neumáticas, han pedido al patrón del barco Xarinola, con base en el puerto Tarragona, que volviera a puerto y cesara esta práctica destructiva que genera graves impactos sobre los ecosistemas marinos. Los activistas portaban pancartas con los mensajes "Arrastre = destrucción" y "Esto no es pesca sostenible".

miércoles, 17 de octubre de 2012

Esta acción pretende poner de manifiesto el daño causado por todos los arrastreros costeros, no solo en el litoral catalán, sino en todo el Mediterráneo y por extensión en el resto de mares y océanos, por lo que Greenpeace pide su prohibición.

El arrastre costero catalán solo representa el 27,72% del sector pero ocasiona graves impactos que perjudican a todo el sector pesquero y al medio marino ya que destruye los fondos y genera numerosos descartes. Un barco puede capturar más de 50 especies diferentes (muchas de las cuales no son su objetivo) y puede llegar devolver al mar más de la mitad muertas o moribundas. También ejerce una gran presión sobre especies sobreexplotadas como la merluza o la sardina (1), por lo que Greenpeace considera inadmisible que tanto la Generalitat como el Gobierno de España sigan protegiendo esta pesquería tan destructiva y luchando para que se la considere pesca sostenible.

"Existen indicios que apuntan a que muchos motores de estos barcos tienen una potencia mayor a la permitida, lo que unido a la inexistencia de un control efectivo de las profundidades a las que operan (2) supone una combinación letal para nuestros mares", ha declarado Celia Ojeda, responsable de la Campaña de Océanos de Greenpeace.

Frente al arrastre, pesca artesanal sostenible

Como solución al problema del arrastre, Greenpeace demanda el apoyo de la pesca artesanal sostenible que en España representa el 80% de las pesquerías y en Cataluña más de la mitad (52,84%). Es una pesca diaria, con una elevada selectividad, que apenas genera descartes y cuyo impacto en el medio marino es bajo. Sin embargo, a pesar del entramado socioeconómico que genera, la pesca artesanal no está siendo defendida en Europa ni por el Gobierno de España ni por la Generalitat que siguen priorizando la defensa en artes mucho más destructivas.

 


"Greenpeace demanda que, dentro de las negociaciones de la Política Pesquera Común que están teniendo lugar la pesca sostenible tenga prioridad en el acceso a los recursos, algo que hasta ahora el Gobierno español no ha defendido además de que se excluya de esa definición la pesca que destruye el medio marino y el futuro de las comunidades pesqueras verdaderamente sostenibles", ha añadido Ojeda.

Las anteriores reformas de la Política Pesquera Común (PPC), revisadas en 1992 y 2002, han llevado a la sobreexplotación del 77 % de los stocks pesqueros europeos (3), y han ocasionado una crisis ambiental, económica y social que afecta a miles de personas cuyo medio de vida está estrechamente vinculado a la conservación del mar y los océanos.

"El océano nos pertenece a todos, los pescadores solo tienen una concesión para aprovechar sus recursos a través de la pesca, por tanto, ya que todos tenemos una parte del océano, demandamos que se gestione de manera sostenible para que haya recursos hoy y para las generaciones futuras", ha concluido Ojeda.

Notas:

(1) La pesca de arrastre consiste en remolcar la red, con dos puertas que pesan toneladas y unas cadenas metálicas que se fijan a la parte inferior de la red para evitar que ésta flote. A medida que se arrastra esta red por el lecho marino para la captura de especies como gamba, merluza y lenguado se provoca la destrucción del sustrato y las comunidades vegetales del fondo marino, con efectos que pueden llegar a ser irreversibles.
(2) Real Decreto 1440/1999, de 10 de septiembre, por el que se regula el ejercicio de la pesca con artes de arrastre de fondo en el caladero nacional del Mediterráneo. Esta ley regula el esfuerzo pesquero estableciendo una potencia máxima en los motores de 500 CV y una profundidad mínima para realizar esta pesquería: 50 metros.
(3) La sobreexplotación se produce cuando la explotación pesquera ha excedido la capacidad de aportación que tiene dicho recurso (población de peces) bajo cualquier criterio considerado racional y sostenible.

ACCIÓ DE GREENPEACE SOBRE UN VAIXELL D'ARROSSEGAMENT PER DENUNCIAR LA PESCA DESTRUCTIVA

Greenpeace demana la prohibició d'aquest tipus de pesca per la destrucció que provoca en els ecosistemes marins i pel futur de la pesca artesanal

Un grup d'activistes de Greenpeace ha denunciat l'activitat destructiva del sector de l'arrossegament amb una acció pacífica contra una embarcació enfront de la costa de Tarragona. Els activistes, a bord de llanxes pneumàtiques, han demanat al patró del vaixell Xarinola, amb base en el port de Tarragona, que tornés a port i cessés aquesta pràctica destructiva que genera greus impactes sobre els ecosistemes marins. Els activistes portaven pancartes amb els missatges "Arrastre = destrucción" i "El arrastre no es sostenible".

Aquesta acció pretén posar de manifest el dany causat per tots els vaixells d'arrossegament costaners, no solament en el litoral català, sinó en tot el Mediterrani i per extensió en la resta de mars i oceans, per la qual cosa Greenpeace demana la seva prohibició.

L'arrossegament costaner català solament representa el 27,72% del sector però ocasiona greus impactes que perjudiquen a tot el sector pesquer i al mitjà marí ja que destrueix els fons i genera nombrosos descartis. Un vaixell pot capturar més de 50 espècies diferents (moltes de les quals no són el seu objectiu) i pot arribar retornar al mar més de la meitat mortes o moribundes. També exerceix una gran pressió sobre espècies sobreexplotades com el lluç o la sardina (1), per tot això Greenpeace considera inadmissible que tant la Generalitat com el Govern d'Espanya segueixin protegint aquesta pesquera tan destructiva i lluitant perquè la hi consideri pesca sostenible.

"Existeixen indicis que apunten al fet que molts motors d'aquests vaixells tenen una potència major a la permesa, la qual cosa unit a la inexistència d'un control efectiu de les profunditats a les quals operen (2) suposa una combinació letal per als nostres mars", ha declarat Celia Ojeda, responsable de la campanya d'Oceans de Greenpeace

Enfront de l'arrossegament, pesca artesanal sostenible

Com a solució al problema de l'arrossegament, Greenpeace demanda el suport de la pesca artesanal sostenible que a Espanya representa el 80% de les pesqueres i a Catalunya més de la meitat (52,84 %). És una pesca diària, amb una elevada selectivitat, que gairebé genera descartis i l'impacte de la qual en el mitjà marí és baix. No obstant això, malgrat l'entramat socioeconòmic que genera, la pesca artesanal no està sent defensada a Europa ni pel Govern d'Espanya ni per la Generalitat, que segueixen prioritzant la defensa en arts molt més destructives.

"Greenpeace demana que, dins de les negociacions de la Política Pesquera Comuna que estan tenint lloc, la pesca sostenible tingui prioritat en l'accés als recursos, cosa que fins ara el Govern espanyol no ha defensat, a més de que s'exclogui d'aquesta definició la pesca que destrueix el mitjà marí i el futur de les comunitats pesqueres veritablement sostenibles", ha declarat Ojeda.

Les anteriors reformes de la Política Pesquera Comuna (PPC), revisades en 1992 i 2002, han portat a la sobreexplotació del 77 % dels estocs pesquers europeus (3), i han ocasionat una crisi ambiental, econòmica i social que afecta a milers de persones que el seu mitjà de vida està estretament vinculat a la conservació del mar i els oceans.

"L'oceà ens pertany a tots, els pescadors solament tenen una concessió per aprofitar els seus recursos a través de la pesca, per tant, ja que tots tenim una part de l'oceà, demandem que es gestioni de manera sostenible perquè hi hagi recursos avui i per a les generacions futures", ha conclòs Ojeda.

Notes:

(1) La pesca d'arrossegament consisteix a remolcar la xarxa, amb dues portes que pesen tones i unes cadenes metàl·liques que es fixen a la part inferior de la xarxa per evitar que aquesta flote. A mesura que s'arrossega aquesta xarxa pel jaç marí per a la captura d'espècies com a gamba, lluç i llenguado es provoca la destrucció del substrat i les comunitats vegetals del fons marí, amb efectes que poden arribar a ser irreversibles.
(2) Reial decret 1440/1999, de 10 de setembre, pel qual es regula l'exercici de la pesca amb arts d'arrossegament de fons en el calador nacional del Mediterrani. Aquesta llei regula l'esforç pesquer, establint una potència màxima en els motors de 500 CV i una profunditat mínima per realitzar aquesta pesca: 50 metres.
(3) La sobreexplotació es produeix quan l'explotació pesquera ha excedit la capacitat d'aportació que té aquest recurs (població de peixos) sota qualsevol criteri considerat racional i sostenible.

Categorías