Greenpeace denuncia el grau d'urbanizació de la costa catalana, el més alt de tot l'estat

Andalusia, el País Valencià, la Regió de Múrcia, Canàries, Ceuta i Melilla comparteixen aquest any el primer lloc en un hipotètic podi com les regions litorals que més han maltractat la seva costa. En el segon lloc hi serien Catalunya, Balears i Galícia, que continuen assetjant el seu medi natural amb la totxana i la contaminació. Euskadi, Cantàbria i Astúries les segueixen molt d'aprop, replicant en el nord el model devastador mediterrani.

El 46.5 % dels 700 km de la costa catalana es troba ja urbanitzat, l´index més alt de la costa espanyola. Tot i això, els municipis litorals segueixen planificant milers d'habitatges en el seu litoral per generar “teixits urbans” que, en alguns casos, fins i tot envaeixen els primers 500 metres de costa. Cadaqués, Palafrugell, Castell-Platja d’Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Cunit, Roda de Barà, Torredembarra, Tarragona, Salou, Cambrils, Mont-Roig del Camp, Vandellòs i L’Hospitalet de L’Infant, L’Ametlla de Mar, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar  volen incrementar el terreny destinat a la totxana amb la complicitat de la Generalitat de Catalunya, que està emparant els interessos de les grans promotores i constructores a costa d'hipotecar el futur del seu territori i els seus habitants.

Es destaquen en l'informe casos de la Punta de Bon Capó a l'Ametlla de Mar, on s'ha permès una urbanització en terrenys protegits per la Llei de Costes, l'augment desmesurat d'habitatges a Deltebre, i els casos d'irregularitats urbanístiques investigades pels tribunals a Salou, així com el pla d'urbanització d'Els Muntanyans II a Torredembarra.
Tot i això, la Generalitat ha invertit deu milions d'euros per preservar la costa, un gest tan positiu com escàs, donada la magnitud del que s'ha invertit en infraestructures costaneres.

També sembla insaciable la fam de noves infraestructures portuàries, tot i el desequilibri que existeix en la dinàmica del litoral català per aquesta mateixa causa. Els dos millors exemples d'aquesta dèria són el port de Barcelona, que segueix plantejant-se guanyar terreny al mar, i el projecte de “consolidació” de les platges urbanes de Barcelona, pel qual es construeixen 15 dics per formar un front de formigó de 2,5 km de llarg.

La política territorial catalana en matèria de ports aposta per afegir 6.000 nous amarradors als seus 700 km de costa, tot i que ja en compta amb 48.500 repartits en 47 instal·lacions. Destaca el cas de Girona, que representa el major nombre d'amarradors de tota Catalunya i tot així es planteja seguir augmentant-los a l'Estartit, Empuriabrava, Marina de Port d’Aro, Pals o Marina de Palamós.
A Catalunya els abocaments industrials directes al mar o a través dels llits fluvials alliberen una alta càrrega de contaminants al mar Mediterrani. Només a Tarragona s'ha desenvolupat gairebé el 25% de la indústria química, el major emplaçament de l'Estat. Per aquesta raó, és especialment preocupant el projecte d'un emissari submarí únic per als abocaments de 15 plantes diferents del polígon sud de Tarragona.

Una altra font d'afeccions al litoral català són les aportacions dels rius més contaminats d'aquesta comunitat, l'Ebre, el Llobregat i el Besòs. L'elevada càrrega dels abocaments a Catalunya ha portat a Nacions Unides a identificar a Barcelona i Tarragona com punts negres prioritaris de contaminació al Mediterrani.

En l'informe Destrucció a Tota Costa 2008, Greenpeace considera que ha arribat el moment de donar un gir a la situació del litoral i advoca per la posada en marxa urgent de les següents mesures:

• Impedir l'expansió il·limitada de l'urbanisme i protegir de forma efectiva els primers 500 metres de costa de la urbanització.
•  Aplicació de la Llei de Costes, finalitzar la delimitació del domini públic marítim terrestre, eliminar les construccions il·legals i conservar els espais costaners.
• Posada en marxa de l'Estratègia per a la Sostenibilitat de la Costa.
• Acabar amb els abocaments industrials i urbans. Creació de plans de lluita contra la contaminació per abocaments i accidents marítims.
• Creació de reserves litorals i marines.

PUNTS NEGRES


1.Girona. L’Estartit, Empuriabrava, Port d’Aro i Palamós. Nous amarradors esportius.
2.Barcelona. Desembocadura del Besòs. Contaminació industrial severa.
3.Barcelona. Platges urbanes. Construcció de dics a les platges.
4.Delta del Llobregat. Degradació ambiental severa.
5.Torredembarra. Els Muntanyans II. Urbanització en zona inundable.
6.Tarragona i Vila-Seca. Polígons químics. Contaminació industrial severa.
7.Salou. Corrupció urbanística.
8.L’Ametlla de Mar. Punta de Bon Capó. Urbanització a la franja de 500 m de línia de costa.
9.Deltebre. Urbanització excessiva.
10.Delta de l’Ebre. Contaminació industrial i orgànica severa.